Aquesta entrada ha estat elaborada per les redactores de "La Ploma de l'Orlandai", la nostra revista digital:
Els de tercer van anar al mar, per ser més concrets a la platja de Sant Miquel, al costat de l’hotel Vela, a Barcelona, i ens van fer cinc cèntims de moltes
coses que van aprendre:
Primer de tot van fer sis grups i cada grup va fer
una activitat: dos grups va comptar quanta gent hi havia a la platja, uns
altres dos grups van fer l’activitat “separació de residus a la platja” i els
altres dos grups “entrevista a un banyista”.
Però no només van fer això si no que també
van aprendre moltes coses.
Van mesurar l’amplada de la platja, feia vint metres
També es van assabentar que no hi ha prou papereres per a tota la platja, i només n’hi ha d’orgànic i de plàstic.
Van comptar els plàstics de la paperera: hi havia dinou plàstics. A l’ activitat de l’entrevista a un banyista, li van preguntar si trobava neta la platja i ell va contestar que no. També li van demanar si reciclava, del zero al deu què es posaria, va contestar que un set. Una altra cosa que li van dir va ser si trobava brutícia al mar, ell va contestar que algun plàstic...
Cada any, a l’hivern, hi ha catorze dunes menys a la platja perquè les onades van amb més força i s’emporten sorra, en canvi, a l’estiu, hi ha més sorra, perquè les onades no tenen tanta força, i van portant sorra a poc a poc.
Van aprendre a buscar microplàstics, que són uns
plàstics que per veure’ls necessites un lupa molt potent. Els van trobar
d’aquesta forma: van agafar una bossa de plàstic, i van posar la sorra de la
platja, llavors quan van tornar a l’escola, van posar la sorra sota un lupa
potentíssima, i quan van mirar es veia tot de microplàstics.
Van aprendre que no han de tirar plàstics ni
brossa al mar, perquè els peixos s’ho poden menjar, i llavors es moren ofegats.
Cada any es troben cent mil tones de brossa a la
platja.
Un altre
dia a l’escola va venir una senyora a
explicar d’on provenia la sorra de la platges, els va dir que la portava de la
força de l’aigua dels rius, i que cada any la Generalitat havia d’aportar molts
diners en sorra per a la platja, perquè desapareixia molta sorra.
Júlia i Emma
