Vols un te a la menta?

L’espectacle “Un te a la menta. Músiques del Magrib” es centra en les músiques d’una àrea
cultural amb la qual mantenim vincles importantíssims però que, en molts aspectes, encara
ens és força desconeguda: el Magrib.

Ens pot semblar una terra llunyana però, durant el concert hem entès que al Magrib es va desenvolupar tota una civilització de la la península Ibèrica en va formar part durant molts segles,  llavors es coneixia com a Al-Andalus.

Una de les característiques principals de la música àrab és que ha anat passant de pares a fills, de mestres a deixebles, sense cap registre escrit, sense llibres ni partitures.
Això vol dir que s’ha donat molta importància a la memòria dels cantants i intèrprets, a diferència del que passa a la tradició musical europea, que ha utilitzat la música escrita com a referència per ensenyar i educar.
Cliqueu la imatge per escoltar la cançó La tarara 

La música àrab es basa en bona part en la improvisació, i per
aprendre a improvisar cal excercitar la memòria, no acostumar-se a refiar-se d’una partitura. Si s’oblida un fragment de cançó, s’inventa. D’aquesta manera, allà on no arriba la memòria hi arriba la inventiva i la improvisació!
 
Els instruments de percussió que hem escoltat i que ens han cridat més l'atenció són: 
les kàrkabes (semblants a unes castanyoles de llautó), la darbuka, el tabal, el daf  (pandero) i el rik (semblant a una pandereta)
El violí s'agafava sota l'espatlla, però també es tocava al damunt del la cuixa.

El te és una beguda de benvinguda, per això mentre ha durat el concert se n'han servit.
L'instrument de corda polsada més diferent als nostres és el guembri. Té un so greu i sols té tres cordes.