La Carme, la professora de plàstica, va veure
juntament amb la classe de Panteres una pel·lícula, que parlava d’un monjo
medieval que vivia unes certes aventures. A partir d’això, li va arribar la
idea. A la pel·lícula hi sortia un gran, màgic i magnífic rossetó, i... i va fer
una proposta a la classe de Panteres. La proposta era:
A la tapa de
poblet, calcar-hi un rosetó. Així de senzill.
A les Panteres la
idea els va agradar, i es van posar mans a l'obra:
1.
Agafar un full de calcar,
posar-lo sobre una mandala i calcar la mandala al full.
2.
Cremar les vores perquè semblés més antic i quedés millor.
3.
Repassar-ho amb retolador negre
permanent.
4.
Després d’haver repassat amb
negre, qui volgués podia pintar la seva mandala.
5.
Per últim, agafar un bri de
palla, i lligar amb palla el quadern
de Poblet a la tapa a través dels forats que tenen els fulls.
Quan van haver
acabat les tapes, abans de posar-les a l’àlbum junt amb el quadern, la Carme
les va penjar al passadís, exposant-les. Les penjava ben bombades, perquè
semblés que eren llibres antics. (les tapes en realitat eren un
full el doble de gran que un paper normal, mida din-A3, que ells plegaven per
la meitat de manera que tenien mida normal (din-A4) i alhora semblaven un llibre).
La Carme, però,
també tenia un altre objectiu en aquest treball:
Es veu que els
monjos de poblet són copistes (o alguna cosa
així), i del que es tractava és que es
posessin a la pell dels monjos, i treballessin en el seu silenci absolut, i en
la seva perfecció.
La Carme diu que
ho van fer perfectament, com veritables monjos!
Lola i Marina
